La Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) esbossa en aquest document les línies mestres de la futura regulació de les NGA que passen per incentivar al màxim la inversió eficient dels diferents operadors presents en el mercat, procurant configurar un entorn competitiu el més equilibrat possible (level playing field), particularment pel que fa a les oportunitats de competir en el desplegament de xarxes NGA, sense descartar totalment la possibilitat que la nova generació de xarxes d'accés pugui eventualment reduir-se a unes poques xarxes en algunes zones i possiblement a una sola en moltes zones del territori. La Comissió aborda, entre altres temes, la situació dels mercats, la segmentació geogràfica i les principals tendències; l'evolució de la regulació davant l’impacte del desplegament de xarxes NGA; la migració de la xarxa de parells de coure i de commutació de circuits actuals cap a xarxes NGA i el seu impacte en la interconnexió i el bucle desagregat sobre parell de coure; el paper de les Administracions públiques en el foment del desplegament d'infraestructures; la convergència tecnològica; la separació funcional; i un extracte dels punts de vista més rellevants plantejats en les contestacions a les cinquanta-una preguntes formulades per la CMT en la seva consulta pública. S’inclou, per altra banda, un resum dels principis de la futura regulació NGA presentat per José Luis Ferrero (CMT) en les Jornades sobre Regulació organitzades per Telefònica el passat mes de gener.

El primer document constitueix la resposta oficial del European Regulation Group a la Unió Europea sobre l’impacte que les xarxes d’accés de pròxima generació (NGA) tenen sobre la regulació del sector i sobre la validesa de les actuals normatives per a regular el nou escenari tecnològic i comercial. En l'informe s'exposen les implicacions econòmiques de les xarxes NGA en el sector de les comunicacions electròniques; les conseqüències per als serveis regulats tant en el període de coexistència de l’actual xarxa d’accés amb la NGA, com en la posterior etapa de substitució de l’antiga xarxa per la nova; els desafiaments reguladors del desplegament d’aquestes xarxes i els seus efectes sobre la normativa existent.
El segon text explica el concepte de separació funcional i les raons que fan necessària la seva implementació. Aprofundeix en l’impacte d'aquesta estratègia tant per als operadors com per als usuaris. L'anàlisi es basa en la situació del Regne Unit, el país que acumula major experiència en el desenvolupament de polítiques de separació funcional.

En el present treball OFCOM estableix els principis que es proposa adoptar per al desplegament de les xarxes d'accés de nova generació i sotmet a consulta pública la forma que aquests principis han d'aplicar-se. Entre uns altres, es tracten els següents temes: les estratègies regulatòries; com assegurar la inversió en la pròxima generació de xarxes d'accés; la promoció de la competència; la intervenció directa en l'accés de nova generació; les implicacions de les NGA en la regulació existent; el desplegament de les noves instal•lacions; i les iniciatives de futur. Donada la importància de les NGA per als consumidors, els ciutadans i l'economia, OFCOM assumeix també la promoció d'un debat ampli sobre la necessitat d'assolir l'accés a les xarxes de nova generació i sobre la forma que pot garantir-se la inversió i la competència en aquestes infraestructures. El document que publiquem representa una valuosa aportació a aquest debat.

El primer document examina la situació competitiva dels conductes de comunicacions electròniques a França i la seva disponibilitat per als operadors que actuen en aquest mercat. Aquesta anàlisi s’inscriu en la perspectiva del desplegament de xarxes de bucle local òptic per part dels operadors i aborda en particular les possibilitats d’utilització de les diferents xarxes existents (electricitat, sanejament, etc.) per al pas de cables de fibra òptica. A partir d’aquesta situació competitiva, en el text es consideren els principals elements d’anàlisis necessàries per a l’aplicació d’una regulació de les infraestructures civils en el bucle local de France Télécom. L’arxiu de síntesi resumeix les respostes rebudes després de la consulta pública.
Els documents del segon apartat es refereix a les condicions tècniques, econòmiques i jurídiques de les diferents opcions de “mutualització” del bucle local òptic: la impossibilitat que cada operador disposi en cada edifici i en cada llar d’un cablejat i d'una presa òptica dedicats, determina que la secció terminal de les xarxes fibra hagi de compartir-se (“mutualitzarse”) entre diversos operadors. El text reuneix les alternatives plantejades pels principals operadors francesos al regulador ARCEP (repartiment en un gabinet situat al peu de l’edifici, co-inversió de diversos operadors per al desplegament de la xarxa d’accés de fibra, establiment d’un bucle local òptic punt a punt o subministrament d’un accés activat en forma de circuit virtual permanent).
A continuació s’inclou una presentació que resumeix els resultats de les consultes públiques i les principals orientacions de ARCEP en matèria de xarxes de gran banda ampla.
Finalment es destaquen dos noves consultes públiques i un model pràctic d'avaluació de costos. Les consultes es refereixen a la instal·lació, la gestió i el manteniment de línies de fibra òptica de gran banda ampla en els edificis; i al desplegament i la “mutualització” de la part final de les xarxes de fibra òptica. El model de costos té per objecte avaluar la rendibilitat del desplegament de xarxes de bucle local òptic en àrees específiques.

La Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) dedica la vuitena edició de l'informe Tendències en les reformes de telecomunicacions a la transició cap a les xarxes de la pròxima generació (NGN). El present resum esbossa vuit dels aspectes fonamentals desenvolupats en el document: tendències del mercat i regulació de les TIC; principals avanços en matèria de reglamentació (roaming mòbil internacional, desagregació del bucle local, compartició de la infraestructura, interconnexió i regulació de la VoIP); definició de les NGN i termes associats a aquesta tecnologia; la interconnexió nacional i internacional en un entorn de NGN; accés universal i xarxes de pròxima generació; protecció del consumidor i qualitat de servei en les NGN; i creació d’un entorn propici per a les NGN.

La separació funcional, un tema que ha cobrat especial rellevància en l’actual debat sobre polítiques europees de telecomunicacions, busca limitar la capacitat dels operadors integrats d’incórrer en conductes discriminatòries en contra de la competència. Els presents treballs van ser presentats en una recent Conferència organitzada pel centre d’Anàlisi de la Societat de la Informació i les Telecomunicacions (ENTER) i aborden els principals temes econòmics que participen en aquest debat.

El document exposa les tendències de les NGN a Japó i resumeix les principals iniciatives del país asiàtic en aquest camp. Mitjançant gràfics descriptius, es posa al dia l'estat de les TIC a Japó, el concepte d'economia ubiqua, els avanços tecnològics i les millores socials derivades de les noves xarxes. Entre les principals mesures adoptades a Japó per a plantar cara a les qüestions relacionades amb les xarxes de nova generació, el document destaca: el seguiment sistemàtic als avanços en la transició cap a les xarxes basades en IP; la implementació d'un nou Programa de Promoció de la Competència 2010; la revisió de les normes tècniques en funció del desplegament de les xarxes IP; i l'intercanvi permanent de punts de vista i informacions sobre aspectes destacats de la transició a les NGA, les proves d'interconnexió en la xarxa IP, els requisits tècnics, la I+D i la normalització.

Després de realitzar una visita de treball a Corea del Sud amb l'objecte d'intercanviar experiències amb els reguladors coreans, especialment en l'àmbit de la banda ampla fixa i mòbil, ARCEP resumeix en aquest document les principals conseqüències del procés de reforma institucional en curs en aquell país, centrat en l'adaptació de la regulació al procés de convergència entre els sectors de les telecomunicacions i l'audiovisual. El text descriu la situació de les xarxes de banda ampla a Corea i el creixent predomini de la fibra òptica; l'abast de la banda ampla mòbil multimèdia (mercat, estàndards tecnològics, televisió mòbil, accés sense fil al bucle local); i la regulació del mercat amb especial èmfasi en les dinàmiques de convergència tècnica, la complexitat de les normatives implementades i els processos de recerca d'una major coherència regulatòria.